Actualitat

La perspectiva socioambiental dels fons europeus Next Generation EU

Portem mesos sentint en els mitjans de comunicació que arribaran molts diners d’Europa per fer front a la crisis provocada per la pandèmia de la COVID19. I també, sentint que no hi haurà prous projectes per donar resposta al volum de diners que es destinaran.

Els fons previstos per el Pla de Recuperació de la Unió Europea , anomenats Next Generation , estan dissenyats per a restaurar els danys econòmics i socials provocats per la pandèmia, i, paraules textuals, han de “ liderar el camí cap a la sortida de la crisis i establir les bases per una Europa moderna i més sostenible ”. En aquest marc, el Pla preveu que la transició ecològica representi més del 37% del total dels fons del Pla.

A Catalunya, el passat juliol, el govern va aprovar el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social (CORECO), amb tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i resilient. És per això que a la base del pla es situen l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, així com el Pacte Verd Europeu (European Green Deal) i l’Estratègia Digital Europea (Digital Europe).

Per altra banda, un dels 3 requisits bàsics del Pla és “contribuir —o si més no, no ser una trava— a assolir els objectius de neutralitat climàtica i cohesió social, així com a la conservació dels serveis ecosistèmics i a la millora de la qualitat ambiental, que està estretament vinculada a la millora de la salut de les persones.”

Per tant, en un món “ideal”, on les declaracions polítiques públiques, i els plans elaborats per els governs es compleixen, hauríem d’aspirar a que aquests fons contribuissin de manera rellevant i efectiva a transformar el nostre model econòmic, social, sanitari i ambiental cap a un model que garanteixi un desenvolupament humà sostenible, que situï la vida al centre.

Des de la XCN ens ho hem cregut, i per això hem presentat, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat, el projecte “Restaurant i connectant ecosistemes i persones per a una bioeconomia adaptada a l’emergència climàtica, ecològica i sanitària” , un projecte ambiciós, transversal i transformador, que vol donar resposta a la situació d’emergència ecològica i climàtica i frenar la degradació creixent dels hàbitats, espècies i processos ecològics que sustenen el nostre sistema econòmic i social, i que alhora provoca efectes greus per a la salut i el benestar de les persones.

Aquest projecte, amb un pressupost de quasi 75 milions d’euros , pretén millorar la resiliència dels ecosistemes de Catalunya davant les conseqüències del canvi climàtic i alhora crear economia verda i llocs de treball vinculats als principals connectors ecològics. El potencial de la bioeconomia i l’ecoturisme en aquests espais és molt elevat i alhora suposen una infraestructura verda al servei de les persones i la millora de la salut pública. Amb aquest projecte, la XCN, com a xarxa de més de 150 entitats públiques i privades, vol facilitar la cooperació social entre els agents del territori i assegurar la multiplicitat de projectes i la capacitat d’execució a nivell de Catalunya.

Amb el convenciment que aquest projecte compleix amb els mandats europeus per avançar cap a una transició ecosocial necessària per Catalunya, el passat desembre ens vam reunir amb Albert Castellanos, secretari general del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, i Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), per traslladar-los la importància de comptar amb projectes transformadors de gran impacte socioambiental, i amb un rol actiu de les entitats de conservació de la natura, com a motor dinamitzador del territori.

Més informació