Adapting new conservation tools to engage private landowners in national and regional conservation efforts in EU Member States

Fulletó informatiu

24/09/2021

Durant la sessió es cerquen línies generals comunes que facilitin la col·laboració entre entitats de custòdia del territori, centres de recerca i administració per a l’obtenció i compartició de les dades i resultats d’avaluació de la conservació de la natura.

Enfortir aquesta col·laboració consolidarà encara més la custòdia del territori com una eina essencial en la gestió de la natura i suposarà una optimització i coordinació dels esforços imprescindible per a afrontar i revertir la pèrdua de biodiversitat.

30/09/2020

La custòdia fluvial té lloc a tots els sistemes d’aigües superficials que es troben en terra ferma, ja siguin d’origen natural o artificial, d’aigües dolces, alabroses o salades:

• Ecosistemes fluvials: rius, rieres, rierols, torrents, rials, rases, rambles, barrancs, illes, galatxos, riberes.
• Llacs o estanys, basses, tolls, ullals, aiguamolls, estuaris, acanals i altres aigües.

L’objectiu de la custòdia fluvial és generar la responsabilitat dels usuaris i propietaris vinculats a les zones humides , però també de les administracions competents, per tal d ‘afavorir la conservació i millora de la biodiversitat i el seu estat ecològic .

Qui pot fer custòdia fluvial?

Un espai en custòdia fluvial, públic o privat, pot ser gestionat directament (de forma total o compartida) per una sola entitat de custòdia, per més d’una entitat, per un o més òrgans de l’administració pública i, en ocasions, també per persones a títol voluntari.

Les entitats de custòdia fluvial són entitats que dediquen part o tota la seva activitat en desenvolupar acords de custòdia fluvial per a realitzar actuacions de rehabilitació, restauració i millora dels rius i les zones humides de Catalunya.

Els propietaris arriben acords de custòdia amb les entitats per tal de tenir cura dels espais fluvials que transcorren per les seves finques compaginant-hi les activitats (agrícoles, forestals, ramaderes, etc.) de la finca.

Les administracions competents poden donar suport i col·laborar en el desenvolupament d’acords de custòdia fluvial en els espais riberencs. Les administracions competents en els àmbits de la custòdia fluvial a Catalunya són la Generalitat de Catalunya (a través de l’Agència Catalana de l’Aigua), els Consells Comarcals, els Consorcis Municipals i els Ajuntaments.

Per què cal protegir rius i zones humides?

El conjunt de rius i zones humides cobreixen menys de l’1% de la superfície terrestre però acullen més del 25% de tota la fauna vertebrada, a banda de moltes altres espècies. Una gran majoria es consideren molt amenaçades. Els rius i zones humides constitueixen, doncs, hàbitats naturals d’alt valor. Al mateix temps, conformen paisatges culturals i posseeixen un gran atractiu social.

El decàleg té per objectiu facilitar, a escala municipal, l’impuls d’iniciatives de promoció de la salut vinculades als espais naturals , tot identificant els actors i actius. Aquest document és d’especial interès per a tècnics municipals.

Juliol 2020

Els ens locals, com a administració més propera als ciutadans, poden tenir un rol important com a dinamitzadors i promotors de la conservació del patrimoni natural del municipi. Alhora, disposen de característiques apropiades per a la promoció de l’acostament i el contacte quotidià amb la natura com a actiu de salut.

Enllaç al vídeo de la jornada.

21/07/2020

Són suficients les polítiques ambientals europees? És el nou European Green Deal un marc suficient per complir amb els objectius globals de la lluita contra el canvi climàtic i l’Acord de París? També cal preguntar-se com Catalunya ha abordat políticament aquesta problemàtica.

30/06/2020

És moment de decidir si seguim considerant la conservació de la natura com un luxe o bé la millor inversió possible.
Tenim davant nostre el repte de posar llum i marcar el pas cap a una nova normalitat emmarcada en la transició socio- ecològica. Contribuir a passar de la paraula a l’acció real vers el canvi, requerirà organització social i política. La crisi, per si sola, no implicarà el canvi. Caldrà treballar perquè la vida, en totes les seves dimensions, passi per davant dels indicadors de creixement econòmic. La justícia social i la responsabilitat col·lectiva són el camí a seguir en moments d’emergència global.

19/05/2020

El informe analiza los mecanismos innovadores de financiación con potencialidad para aplicarse en el Estado Español para la conservación de la biodiversidad en la gestión forestal sostenible. Se ha explorado un amplio abanico de mecanismos públicos (medidas fiscales, fondos europeos, fondos verdes, etc.), privados (fondos de capital, certificaciones, responsabilidad social corporativa, etc.), o públicos/privados (mercados de carbono, bancos de biodiversidad, pago por servicios ambientales, etc.).

El documento también explora las posibilidades del uso del Índice de Biodiversidad Potencial (IBP), una herramienta práctica de medición indirecta de la biodiversidad forestal que se está adaptando al contexto mediterráneo en el marco del proyecto Life BIORGEST, para el diseño de instrumentos políticos y económicos orientados hacia una silvicultura que mantenga o mejore la biodiversidad.

Finalmente, se dan algunas orientaciones y recomendaciones para poder implementar estos mecanismos de financiación de forma más eficaz en el contexto español.

Marzo 2020

L’ inventari de custòdia del territori és el recull de les iniciatives de custòdia, tant públiques com privades, existents a Catalunya . El publica la Xarxa per a la Conservació de la Natura des de l’any 2003 i amb una periodicitat de 2-3 anys, gràcies a la col·laboració desinteressada de les entitats de custòdia, que faciliten les dades necessàries per a la seva elaboració.

L’inventari té per objectiu principal analitzar la situació actual i la progressió temporal del moviment de la custòdia del territori a Catalunya. Va dirigit principalment a les entitats de custòdia del territori i a les administracions públiques, però també a altres entitats del tercer sector, a propietaris i gestors de finques rústiques, així com a ciutadans interessats per la conservació de la natura.

Inventari de custòdia 2019

A continuació us destaquem les dades més rellevants de l’inventari 2019

700 iniciatives de custòdia	447 privades	253 públiques
63 entitats	42 privades	21 públiques
39.339 ha en custòdia	56,1% en propietat privada

174 iniciatives noves respecte l’any 2017

Superfície de les iniciatives	5,4 ha (*)	Entre 0,01ha i 5.464 ha
Durada dels contractes/convenis	10 anys (*)	Entre 1 i 99 anys
Nº d’iniciatives per entitat	3 iniciatives (*)	Entre 1 i 78 iniciatives

HOLAAAA PROVANT ESPAI

Al llarg dels últims anys s’ha detectat la necessitat d’acollir el terme “ custòdia municipal ” per fer referència a aquelles iniciatives de custòdia que, d’una manera o altra, estan estretament relacionades amb ens públics locals. El concepte posa èmfasi en aquelles administracions públiques que van més enllà de les competències estrictament obligatòries en matèria de conservació del patrimoni natural i volen acollir-se a estratègies de conservació que impliquen la societat civil. Així, la custòdia municipal no representa un altre àmbit temàtic, sinó que és una aproximació des de les administracions locals que pot ser desenvolupada en l’àmbit forestal, fluvial, agrari, marí i litoral i urbà.

La governança del territori està evolucionant cap a estratègies participatives de gestió i models de conservació més horitzontals. En aquest context, el diàleg amb la població local i els agents actius del territori complementa la normativa vigent en matèria de protecció i conservació del territori, que són competència de l’Administració. La custòdia del territori representa, doncs, una de les estratègies disponibles per complir els objectius de les administracions públiques en matèria de gestió i conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics, conjuntament amb la societat civil.

Potencialment, els ens públics locals poden vincular-se a projectes de custòdia de tres maneres:

1. Com a titulars de finques d’interès natural que es gestionen per part d’una una entitat custòdia.
2. Com a entitats de custòdia , tot liderant projectes de custòdia en finques de titularitat privada.
3. Com a impulsors , exercint funcions legisladores, reguladores i de suport a les entitats de custòdia que actuen en el seu terme municipal L’Administració pública com a titular

A – L’administració pública com a titular

Les entitats locals són titulars o propietàries d’una gran quantitat de superfície de terreny amb valors naturals susceptible de motivar un acord de custòdia per a la seva conservació. En aquest sentit, la custòdia municipal inclou, entre d’altres, aquells projectes executats per una entitat de custòdia privada en un terreny de titularitat pública . Els referits projectes estan emparats per un acord entre les parts que, per definició, té l’objectiu de preservar o millorar el patrimoni natural i la biodiversitat d’un territori determinat. D’aquesta manera, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat, actuen, directa o indirectament, com a propietaris.

Finca Puig de Llorí, de titularitat pública patrimonial (Ajuntament de Palau-saverdera). L’Ajuntament ha firmat un acord de custòdia amb l’Associació Paisatges Vius per la gestió de la finca, amb la finalitat d’impulsar l’hàbitat del xoriguer petit.

B – L’administració pública com a entitat de custòdia

A l’actualitat, dins la custòdia municipal també s’inclouen aquells projectes de custòdia liderats per un ens públic local en un terreny de titularitat privada . Aquesta aproximació resulta útil quan l’ens local detecta una finca privada d’interès natural i considera que ha d’incidir en la seva gestió per tal de preservar-ne els valors. Si l’ens públic local considera inadequat o innecessari recórrer a mecanismes tradicionals, que poden anar des de la protecció legal fins a l’expropiació, la custòdia del territori pot esdevenir el marc d’actuació més convenient. En aquests casos, es pot liderar la iniciativa de custòdia del territori, tot contactant a la persona titular i  proposant un acord que satisfaci els objectius de conservació i les necessitats de la propietat.

Finca de Can Vilallonga. Propietat de l’INCASOL, és gestionada pel Consorci de les Gavarres des del 2002 gràcies a un acord de custòdia.

C – L’administració pública com a impulsora

Per tal de promocionar i consolidar les iniciatives de custòdia que tenen lloc a l’àmbit  municipal, l’ens públic local pot desenvolupar una sèrie de funcions troncals i transversals vinculades al marc legislatiu, a la planificació, al finançament i a la mediació, entre d’altres.

Promoció de la custòdia municipal a Maçanet de la Selva. L’ajuntament aplica el 0,5% de l’IBI municipal a projectes de conservació.

Cal millorar la forma en que comuniquem i potenciar la relació mitjans – entitats per tal que els projectes de les entitats siguin notícia. Però com ho fem? Entre d’altres és necessari definir una bona comunicació estratègica i construir una relació estable amb els periodistes. En aquesta jornada es detecten els aspectes clau que hem de tenir en compte.

26/10/2019

El documento propone modelos de gestión forestal para la integración de la biodiversidad en Catalunya. En 2 capítulos se analiza la integración de la biodiversidad en los rodales seleccionados en Catalunya y Francia. Por último se analiza cómo integrar la preparación a dinámica nautral en los rodales seleccionados.

Octubre 2019