Presentació dels resultats provisionals del projecte de recerca i innovació “Ruralization” finançat pel fons europeu H2020, i taula rodona sobre el futur del món rural i el sector agrari en temps de post-pandèmia, crisi socioecològica i emergència climàtica.

Descarrega aquí la presentació de la sessió.

Entre los objetivos perseguidos por las jornadas estan:

• Dar a conocer los principales resultados del Grupo Operativo RETA.
• Intercambiar experiencias e iniciativas sobre emprendimiento agrario.
• Abrir un debate sobre las políticas de incorporación de jóvenes y nuevos agentes al sector agrario
• Compartir y discutir los objetivos y gobernanza de la futura Red de Espacios Test Agrarios.

Las jornadas se han celebrado en cincos sesiones y han fijado las bases para la creación de una futura Red de Espacios Test Agrarios en España , al estilo de la ya existente desde 2012 en Francia.

06/07/2020 – 10/07/2020

El objetivo de esta Guía es proporcionar una metodología innovadora
para la implementación de espacios test agrarios.

Los espacios test agrarios son una iniciativa que tiene por objetivo facilitar el relevo generacional en las explotaciones agrícolas, ganaderas y forestales , atrayendo y asentando a las personas jóvenes en los territorios rurales. Son espacios de experimentación de actividades agrarias en que la persona emprendedora puede probar su modelo de empresa en un entorno seguro, en el que puede simular como sería su actividad profesional en un futuro.

Mayo 2020

The first chapter describes why there is a need for these kinds of initiatives. The second chapter helps groups of people to start from scratch, define their goals and create a solid basis. The third chapter brings more advanced information on how to proceed as a land initiative buying farmland, working with farmers, landowners and local communities and so on. The fourth chapter presents the Access to Land Network.

February 2020

Al llarg dels últims anys s’ha detectat la necessitat d’acollir el terme “ custòdia municipal ” per fer referència a aquelles iniciatives de custòdia que, d’una manera o altra, estan estretament relacionades amb ens públics locals. El concepte posa èmfasi en aquelles administracions públiques que van més enllà de les competències estrictament obligatòries en matèria de conservació del patrimoni natural i volen acollir-se a estratègies de conservació que impliquen la societat civil. Així, la custòdia municipal no representa un altre àmbit temàtic, sinó que és una aproximació des de les administracions locals que pot ser desenvolupada en l’àmbit forestal, fluvial, agrari, marí i litoral i urbà.

La governança del territori està evolucionant cap a estratègies participatives de gestió i models de conservació més horitzontals. En aquest context, el diàleg amb la població local i els agents actius del territori complementa la normativa vigent en matèria de protecció i conservació del territori, que són competència de l’Administració. La custòdia del territori representa, doncs, una de les estratègies disponibles per complir els objectius de les administracions públiques en matèria de gestió i conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics, conjuntament amb la societat civil.

Potencialment, els ens públics locals poden vincular-se a projectes de custòdia de tres maneres:

1. Com a titulars de finques d’interès natural que es gestionen per part d’una una entitat custòdia.
2. Com a entitats de custòdia , tot liderant projectes de custòdia en finques de titularitat privada.
3. Com a impulsors , exercint funcions legisladores, reguladores i de suport a les entitats de custòdia que actuen en el seu terme municipal L’Administració pública com a titular

A – L’administració pública com a titular

Les entitats locals són titulars o propietàries d’una gran quantitat de superfície de terreny amb valors naturals susceptible de motivar un acord de custòdia per a la seva conservació. En aquest sentit, la custòdia municipal inclou, entre d’altres, aquells projectes executats per una entitat de custòdia privada en un terreny de titularitat pública . Els referits projectes estan emparats per un acord entre les parts que, per definició, té l’objectiu de preservar o millorar el patrimoni natural i la biodiversitat d’un territori determinat. D’aquesta manera, l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat, actuen, directa o indirectament, com a propietaris.

Finca Puig de Llorí, de titularitat pública patrimonial (Ajuntament de Palau-saverdera). L’Ajuntament ha firmat un acord de custòdia amb l’Associació Paisatges Vius per la gestió de la finca, amb la finalitat d’impulsar l’hàbitat del xoriguer petit.

B – L’administració pública com a entitat de custòdia

A l’actualitat, dins la custòdia municipal també s’inclouen aquells projectes de custòdia liderats per un ens públic local en un terreny de titularitat privada . Aquesta aproximació resulta útil quan l’ens local detecta una finca privada d’interès natural i considera que ha d’incidir en la seva gestió per tal de preservar-ne els valors. Si l’ens públic local considera inadequat o innecessari recórrer a mecanismes tradicionals, que poden anar des de la protecció legal fins a l’expropiació, la custòdia del territori pot esdevenir el marc d’actuació més convenient. En aquests casos, es pot liderar la iniciativa de custòdia del territori, tot contactant a la persona titular i  proposant un acord que satisfaci els objectius de conservació i les necessitats de la propietat.

Finca de Can Vilallonga. Propietat de l’INCASOL, és gestionada pel Consorci de les Gavarres des del 2002 gràcies a un acord de custòdia.

C – L’administració pública com a impulsora

Per tal de promocionar i consolidar les iniciatives de custòdia que tenen lloc a l’àmbit  municipal, l’ens públic local pot desenvolupar una sèrie de funcions troncals i transversals vinculades al marc legislatiu, a la planificació, al finançament i a la mediació, entre d’altres.

Promoció de la custòdia municipal a Maçanet de la Selva. L’ajuntament aplica el 0,5% de l’IBI municipal a projectes de conservació.

Per garantir un ús sostenible dels recursos naturals municipals és necessari promoure el desenvolupaments de polítiques de caràcter local, gestionar-los activament per a la seva millora i restaurar aquells indrets que així ho precisen. A tal efecte, és necessari disposar d’un recursos estables a llarg termini que permetin planificar i desenvolupar els projectes de conservació de gran abast que cal abordar.

Des de diversos municipis i entitats del tercer sector ambiental ha sorgit la iniciativa de destinar una petita part de l’Impost de Béns Immobles a projectes de conservació del medi natural municipal (en la major part dels casos és d’un 0,5%) .

Donat que l’IBI és l’impost directament vinculat a la transformació del sòl, té tot el sentit que sigui la font de recursos que ajudi a reequilibrar el territori.

D’una banda, això assegura la dotació pressupostària necessària per desenvolupar projectes potents amb continuïtat. De l’altra, és un instrument de conscienciació ciutadana sobre la necessitat de compensar el nostre impacte sobre el medi a través d’aquesta iniciativa.

Aquesta aposta seriosa i constant per la conservació tingué com a primer artífex el municipi de Maçanet de la Selva que a l’any 2015, decidí destinar el 0,5 % de l’IBI a la Fundació Emys , entitat amb la qual compartien projectes de conservació. A partir d’aquí, es sumaren municipis a la iniciativa i es feren campanyes per estendre-ho a altres poblacions.

Un dels nostres objectius a llarg termini és que de la mateixa forma en que les administracions s’ha generalitzat la concessió d’un 0,7 % del pressupost a activitats de cooperació, pensem que és realista creure que en els propers anys es pugui fer un símil amb el 0,5 % de recaptació de l’IBI destinat a la conservació del territori. Es tractarien doncs de bases pressupostàries que assegurarien un retorn al ciutadà i un compromís social amb el municipi .

Si voleu conèixer amb detall experiències d’altres municipis podeu consultar els vídeos de 2 jornades informatives on-line que hem realitzat al 2018 i al 2020:

• 27/09/2018. Iniciatives de Maçanet de la Selva, Viladrau o les Planes d’Hostoles en l’aplicació d’aquest 0.5 % de l’IBI
• 27/10/2020. Iniciatives de Les Planes d’Hostoles, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners i Montblanc

Reivindiquem el dret a un medi ambient sà a nivell municipal, no només per la defensa dels nostres valors sinó també per l’externalitat positiva que suposa en la qualitat de vida de les persones.

En definitiva, aquesta iniciativa es centra en facilitar als municipis una via per realitzar petites accions de conservació que millorin de forma substancial l’estat de conservació del municipi i en potenciïn els seus valors naturals.

Llistat de municipis que ja han aprovat destinar el 0,5% de l’IBI a iniciatives de conservació del territori

1. Maçanet de la Selva 2015
2. Santa Coloma de Farners 2016
3. Vilobí d’Onyar 2017
4. Riudellots de la Selva 2017
5. Les Planes d’Hostoles 2017
6. Viladrau 2017
7. Montblanc 2018
8. Rubí 2018
9. Vilanova i la Geltrú 2018
10. Sant Hilari Sacalm 2019
11. La Cellera del Ter 2019
12. Mataró 2019
13. Prats de Lluçanès 2020
14. Altafulla 2020
15. Sils 2020
16. Susqueda 2021, hi dedica el 2% de l’IBI
17. La Vall d’en Bas 2021

Si formes part d’un ajuntament que ha aprovat la iniciativa i no apareixes al llistat, o vols més informació sobre la iniciativa, escriu-nos a [email protected]

Si vols difondre la iniciativa, pots descarregar i compartir aquest document informatiu.

Objectiu general del projecte

L’objectiu general del projecte és el de definir les condicions, estratègies i polítiques necessàries per incrementar l’atractiu de les àrees rurals per a la població juvenil, mitjançant la identificació de pràctiques innovadores en la creació d’oportunitats i llocs de treball al món rural, principalment a través de l’accés a la terra i l’activitat agrària.

Objectius específics

• Identificar i definir les circumstàncies i els factors que determinen el caràcter demogràficament i econòmicament dinàmic de certes àrees rurals europees, i que en faciliten la seva regeneració
• Convertir les circumstàncies i els factors identificats en polítiques i estratègies que es puguin replicar en altres àrees rurals actualment en declivi demogràfic i econòmic
• Conèixer les necessitats, els desitjos i els somnis de les noves generacions de joves del món rural, i definir polítiques que permetin realitzar-los
• Identificar i valorar instruments i estratègies innovadores que facilitin a les noves generacions rurals, i en particular a la nova pagesia, la realització dels seus projectes personals i professionals, i en particular l’accés a la terra

Accions previstes

• Anàlisi estadístic de tendències rellevants quant a regeneració demogràfica i econòmica de les àrees rurals europees
• Inventari de somnis de les noves generacions rurals
• Estudi quantitatiu i qualitatiu de les noves generacions rurals, i en particular la nova pagesia
• Estudi quantitatiu i qualitatiu dels mecanismes econòmics i legals per a l’accés a la terra

Resultats esperats

• Donat el caràcter aplicat del projecte de recerca, s’espera assolir el coneixement necessari per a definir les estratègies i polítiques més adequades, tant a nivell local com regional, per a la regeneració de les àrees rurals actualment en declivi. En particular, es dissenyarà un manual de suport a l’accés a la terra, per a autoritats locals, i una guia de bones pràctiques per a les noves generacions rurals i la nova pagesia

L’objectiu del document és establir un model de planificació i gestió de finques agràries que permeti obtenir productes d’alt valor afegit compatibles amb la conservació i la millora del patrimoni natural. Per tal d’assolir aquest objectiu s’ha previst la realització d’un proposta metodològica que s’ha dividit en diversos documents. Un amb una metodologia integrada de planificació de les finques des del punt de vista agrari, forestal i de custòdia del territori (gestió dels valor natural). Un altre amb una proposta, també, metodològica per al foment de la gestió de la comercialització de cadenes curtes de comercialització dels productes agroalimentaris sorgits de l’explotació i, en darrer, terme, dos documents propositius vinculats a la creació d’una xarxa d’assessor a nivell català que puguin implementar aquesta metodologia i una seguit de finques exemplars , per a cada tipus de tipologia agrària, que puguin aplicar aquesta metodologia de planificació i fer-la extensiva a d’altres finques de tipologies similars.

2017

La publicació recull un complet anàlisis sobre com les autoritats municipals, consorcis, diputacions, etc. poden facilitar l’accés a la terra. Hi trobareu anàlisis detallats sobre l’estat de la qüestió als diversos països que han participat de l’informe (França, Bèlgica, Romania, Itàlia i Catalunya), així com un ampli apartat descrivint múltiples casos pràctics on autoritats locals han utilitzat eines ben diverses, entre elles acords de custòdia del territori, per afrontar el problema de l’accés a la terra.

Setembre 2017

Resumeixen de manera gràfica i precisa la situació de l’accés a a la terra a Europa. S’han publicat com una sèrie de 12 infografies sota el títol: “ Garantint terra per l’agroecologia a Europa: fets i reptes ”, i agrupades en tres grans temes: “la terra agrícola està amenaçada”, “els petits productors i les explotacions familiars perden terreny” i “dificultats pels productors ecològics”.Aquestes infografies han estat elaborades en el marc del projecte Erasmus + Access to Land.

Febrer 2017

Els objectius de la guia són:
– Oferir recomanacions i consells pràctics per dissenyar, promocionar, comercialitzar i executar productes d’ecoturisme genuïns i capaços d’atraure i fidelitzar turistes.
– Crear una eina de suport per als tècnics de les entitats de custòdia del territori que participen en el projecte de la xct destinat a crear i comercialitzar un conjunt de propostes ecoturístiques arreu de Catalunya.
– Donar pautes als tècnics de les entitats de custòdia –i a altres professionals de l’ecoturisme– per plantejar propostes ecoturístiques amb professionalitat i que es converteixin en una experiència memorable.

2015