Els acords de custòdia
Mitjançant els acords de custòdia es formalitzen un conjunt de compromisos i pautes de col•laboració a mig i llarg termini que assumeixen tant l’entitat de custòdia com el propietari o usuari dels terrenys. Habitualment es materialitzen per escrit en un document que pot prendre diferents formes.
Cada acord va associat a una finca que presenta uns valors naturals, culturals o paisatgístics que es volen preservar al llarg del temps. Normalment, però una iniciativa de custòdia té un àmbit que abraça diverses finques ja que pretén la preservació de valors que es troben en un territori més extens, que involucra diversos propietaris, gestors o altres agents.
Els acords són de caràcter voluntari, és a dir, que les parts hi accedeixen sempre de forma voluntària, sense cap tipus d’imposició. Aquesta característica diferencia la custòdia del territori dels mecanismes administratius d’obligat compliment derivats, per exemple, de la declaració d’espais protegits o de classificació i catalogació urbanística de sòls. Aquest tret voluntari és especialment valorat per les organitzacions de la propietat i els agents socials del territori.
Diverses normatives sectorials ja reconeixen formalment la custòdia del territori i, en alguns casos, preveuen opcions jurídiques específiques per als acords de custòdia del territori. Entre aquestes normes destaquen:
• Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya
• Llei 5/2006 del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya relatiu als drets reals
• Llei 42/2007 del patrimoni natural i la biodiversitat
• Llei 1/2008 de contractes de conreu
Cada acord va associat a una finca que presenta uns valors naturals, culturals o paisatgístics que es volen preservar al llarg del temps. Normalment, però una iniciativa de custòdia té un àmbit que abraça diverses finques ja que pretén la preservació de valors que es troben en un territori més extens, que involucra diversos propietaris, gestors o altres agents.
Els acords són de caràcter voluntari, és a dir, que les parts hi accedeixen sempre de forma voluntària, sense cap tipus d’imposició. Aquesta característica diferencia la custòdia del territori dels mecanismes administratius d’obligat compliment derivats, per exemple, de la declaració d’espais protegits o de classificació i catalogació urbanística de sòls. Aquest tret voluntari és especialment valorat per les organitzacions de la propietat i els agents socials del territori.Diverses normatives sectorials ja reconeixen formalment la custòdia del territori i, en alguns casos, preveuen opcions jurídiques específiques per als acords de custòdia del territori. Entre aquestes normes destaquen:
• Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya
• Llei 5/2006 del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya relatiu als drets reals
• Llei 42/2007 del patrimoni natural i la biodiversitat
• Llei 1/2008 de contractes de conreu
Tipus d'acords de custòdia
Segons el grau d’implicació i compromís que vulguin assumir tant la propietat com l’entitat, podem distingir tres tipus d’acords:
Acords en els que el propietari manté la gestió de la finca
En aquests acords la propietat (o si escau la persona arrendatària, parcera, etc.) assumeix determinats compromisos sobre la manera com du a terme la seva gestió. Es formalitzen en contractes atípics, que es regulen absolutament pels pactes i la voluntat de les parts.
En general, aquests acords solen preveure diversos instruments de col·laboració entre la propietat i l’entitat. Ben freqüentment, l’entitat ofereix suport i assessorament (bàsic o avançat) a la propietat sobre la interpretació de l’acord i les actuacions que vulgui impulsar, l’informa dels canvis o novetats tècniques i legals que puguin afectar la finca, i li facilita oportunitats d’ajut i voluntariat.
Acords en els que el propietari transfereix la gestió a l’entitat
En aquests acords l’entitat de custòdia assumeix la gestió de la finca total o parcialment i dirigida a la consecució dels objectius de conservació establerts per l’acord. Es formalitzen en contractes d’arrendament, cessió d’ús o drets reals d’aprofitament parcial, o la transmissió de la propietat si escau.
Aquesta modalitat és útil quan la persona propietària no està interessada a dur a terme la gestió de la seva finca.
> Opcions jurídiques per als acords
> El camí cap a l'acord
> El seguiment dels acords
Acords en els que el propietari manté la gestió de la finca
En aquests acords la propietat (o si escau la persona arrendatària, parcera, etc.) assumeix determinats compromisos sobre la manera com du a terme la seva gestió. Es formalitzen en contractes atípics, que es regulen absolutament pels pactes i la voluntat de les parts.
En general, aquests acords solen preveure diversos instruments de col·laboració entre la propietat i l’entitat. Ben freqüentment, l’entitat ofereix suport i assessorament (bàsic o avançat) a la propietat sobre la interpretació de l’acord i les actuacions que vulgui impulsar, l’informa dels canvis o novetats tècniques i legals que puguin afectar la finca, i li facilita oportunitats d’ajut i voluntariat.
Acords en els que el propietari transfereix la gestió a l’entitat
En aquests acords l’entitat de custòdia assumeix la gestió de la finca total o parcialment i dirigida a la consecució dels objectius de conservació establerts per l’acord. Es formalitzen en contractes d’arrendament, cessió d’ús o drets reals d’aprofitament parcial, o la transmissió de la propietat si escau.
Aquesta modalitat és útil quan la persona propietària no està interessada a dur a terme la gestió de la seva finca.
> Opcions jurídiques per als acords
> El camí cap a l'acord
> El seguiment dels acords
