C
f. [cast. cesión] Acte pel qual un propietari cedeix la seva propietat o alguns dels seus drets sobre aquesta a una entitat de custòdia per a un període de temps determinat durant el qual l’entitat es pot comprometre a dur a terme un seguit d’actuacions o bé a no fer ús dels drets rebuts. Les cessions es poden formalitzar mitjançant convenis o contractes.


m. Persona o organització que col·labora amb una entitat de custòdia actuant com a comprador de finques amb valors naturals, culturals i paisatgístics en les quals l’entitat està interessada i sobre les quals després se signa un acord de custòdia sense transmissió de la propietat.


f. [cast. compraventa; angl. sale] Mecanisme mitjançant el qual un propietari venedor transmet la plena propietat d’una finca a un comprador que passarà a ser el nou propietari a canvi d’un preu fixat. El nou propietari, per exemple una entitat de custòdia, ha d’elevar a pública la seva condició mitjançant el registre públic de la seva titularitat en l’escriptura de la finca.


m. Acord de gestió entre diversos interlocutors públics i privats amb interessos que afecten un determinat espai fluvial (normalment un tram lineal o un corredor), per tractar de conciliar els diversos usos i funcions dins el riu, en el seu entorn immediat d’influència i en la conca vessant, i amb la finalitat de recuperar, protegir, valoritzar i promoure conjuntament el patrimoni fluvial. El grau de compromís i de vinculació jurídica és similar al del conveni de col·laboració. A diferència de l’adopció de riu, el contracte de riu sol implicar un nombre més elevat d’agents i una estructura organitzativa més complexa. En l’àmbit català o espanyol encara no hi ha textos legals que recullin aquest instrument, tot i que en països del nostre entorn com França ja fa bastants anys que, dins la legislació relativa a la gestió de les aigües continentals, es contempla la figura del contracte de riu.


m. [cast. convenio de colaboración] 1. Instrument jurídic mitjançant el qual dues o més parts (administracions públiques, propietaris privats, entitats de custòdia...) fixen per escrit un marc de compromisos mutu. En el cas de la conservació del territori, els compromisos poden ser molt variables, des de la cessió dels usos d’una finca en favor d’una entitat o una administració fins a l’elaboració d’un pla de gestió o l’execució de determinades actuacions. Els convenis de col·laboració no solen vincular-se a cap mecanisme contractual de manera que el seu grau de compromís i vinculació jurídica és inferior al dels contractes. Ara bé, pel fet de no disposar d’una regulació expressa, els convenis disposen d’una major flexibilitat respecte altres instruments jurídics detalladament regulats. 2. Conveni de gestió.


m. [cast. convenio urbanístico] Instrument jurídic a l’abast de les administracions amb competències urbanístiques que permet assolir acords amb la propietat privada per a diverses finalitats, entre les quals la conservació del territori. Així per exemple, mitjançant un conveni urbanístic es pot formalitzar una permuta per la qual un ajuntament obté una finca que presenta uns valors per custodiar.


f. [cast. custodia corporativa, custodia empresarial; angl. corporate stewardship] Variant de la custòdia del territori que implica a empreses i corporacions que són propietàries d’extensions importants de terreny (agrícola, forestal), o que la seva activitat porta associada un consum important de territori (gestores d’abocadors de residus, constructores d’obres públiques, grans polígons comercials o industrials...). Les empreses propietàries poden destinar part de les seves finques a la conservació del medi mitjançant un acord de custòdia, mentre que la resta poden participar econòmicament o material (patrocinadors) en partenariats, com a mecanisme compensatori de la seva activitat.



f. [cast. custodia del territorio; angl. land stewardship; fr. intendance du territoire; eusk. lurralde zaintza] 1. Filosofia que es concreta en un conjunt d’estratègies i tècniques que intenten generar la responsabilitat de propietaris i usuaris del territori en la conservació dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics i en l’ús responsable dels seus recursos. 2. Procediment d’acord voluntari entre un propietari i una entitat de custòdia del territori en base a un dels diferents mecanismes d’acord de custòdia possibles, amb o sense base jurídica.


f. Custòdia corporativa.