S
f. [cast. servidumbre] Dret que hom, per exemple una entitat de custòdia, adquireix en la finca propietat d’una altra persona. Les servituds poden ser de diferents tipus i varien en funció de cada codi civil. // Servitud predial Servitud lligada a la titularitat de la finca (predi), que es dóna entre finques caracteritzades per la circumstància que una d’ells perd una part de la seva independència normal (o comparteix) amb la finalitat de prestar o conferir unes utilitats a l’altre predi. La finca a favor de la qual està constituïda la servitud es el predi dominant, i el que la pateix, predi servent. No és necessari que siguin finques contigües. El titular del predi dominant pot utilitzar el servent en la mesura determinada pel títol constitutiu o en la llei. El titular del predi servent no pot realitzar els actes ni exercir els drets per als quals estaria legitimat si no existia la servitud. // Servitud personal o irregular Servitud a favor d’una o diverses persones o d’una comunitat, per exemple una entitat de custòdia. A diferència de la servitud predial no està lligada a favor del titular d’una finca. Les servituds personals posseeixen un caràcter vitalici, es poden redimir (rescatar) i alhora són transmissibles. Poden establir-se a perpetuïtat o per un període de temps definit. El Codi Civil reconeix expressament com a servituds personals el dret a la pastura, de llenya i altres aprofitaments forestals. Amb algunes limitacions (fruits naturals o civils d’una finca, drets reals típics) la servitud personal pot proporcionar qualsevol utilitat parcial que una finca pugui proporcionar i, per tant, s’assemblaria al títol de conservació. A Catalunya, les servituds personals no estan acceptades, tot i que existeixen els drets reals d’aprofitament parcial, amb efectes jurídics equivalents.