El CERM-Museu del Ter signa un acord amb els propietaris del bosc del Llopart

El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu del Ter ha signat un acord de custòdia a tres bandes, amb l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i la propietària, per conservar el bosc del Llopart, un dels boscos més singulars de Catalunya que està d'enhorabona. La propietària del bosc del Lleopart, proper a Vilalleons, ha decidit conservar-lo en benefici de la societat, no tallar-lo, ni ara ni més endavant. Aquest compromís s’ha plasmat en la signatura el passat divendres 28 de novembre de 2014 d’un acord de custòdia del territori per deu anys, renovable, amb l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. L'Ajuntament al seu torn en té subscrit un altre amb el Museu del Ter de Manlleu, per ajudar-lo en la cura dels sistemes naturals del municipi.

                    

Amb aquests convenis a tres bandes, es proposen d’ordenar l’ús públic del bosc del Llopart, protegir-hi els valors existents, conservar-hi i restaurar-hi el seu bon estat i permetre-hi activitats de recerca, d'educació i de sensibilització. La roureda del Llopart (Sant Julià de Vilatorta), tot i ser poc coneguda, és un dels boscos més singulars de Catalunya.

Fa unes 30 hectàrees i destaca pel seus valors naturals i paisatgístics. Desprotegit fins ara, és l’única roureda extensa de la Plana de Vic, vestigi del paisatge forestal originari, previ al generat amb la revolució del Neolític. Es tracta d’un bosc força madur, on dominen roures centenaris, de grans dimensions, que conviuen amb altres espècies d’arbres, com el til·ler i el freixe de fulla gran, i arbustos, com el boix grèvol. Travessat pel torrent del mateix nom, el seu microclima és força més humit i temperat que el dels camps del voltant. En gran part per això, i per l’efecte de vora, de límit entre els camps i el bosc, la fauna que acull és molt diversa. Els ocells hi representen el grup de fauna vertebrada més conegut, destacant-hi espècies com l’astor, l’esparver comú, el pigot garser gros i el pica-soques blau, entre d’altres.

Els boscos madurs com el del Llopart han patit poca intervenció humana. Generalment, contenen arbres de grans dimensions, arbres morts i encara drets, i fusta morta de grandàries i estats de descomposició diversos. Aquest elements són refugi i aliment de moltes espècies, sobretot fongs, invertebrats i vertebrats, en part, espècies rares, protegides o amenaçades. L’interès d’aquests boscos també sol ser sociocultural i educatiu. Així, mercès al gest solidari de la seva propietària i a l’acord de custòdia del territori que ha establert amb l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i el Museu del Ter de Manlleu, el bosc del Llopart, el medi ambient i la societat de Sant Julià de Vilatorta i el conjunt del país, estan d’enhorabona.

Text i imatges > Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis del Museu del Ter