Falta de "líquid": el pa nostre de cada dia del tercer sector ambiental
Divendres
10 Abril 2015 -
15:59
A mesura que el tercer sector ambiental i, dins d’aquest, les entitats de custòdia, han augmentat la seva professionalitat, aconsegueixen portar a terme projectes de conservació més grans i més efectius. I si bé és veritat que aquest creixement i aquesta professionalització ha estat fruit d’una estratègia pròpia de les entitats, també és veritat que ha estat encoratjada intensament per l’administració.
Però pensem en el cicle de liquiditat que això significa: 1) es realitzen les activitats, 2) es paguen, 3) es justifiquen a l'administració que les subvenciona, i 4) es cobren... o no. Perquè, com tots sabem, des de l'esclat de la crisi de les finances públiques els retards s'han fet molt llargs. Cal esperar i esperar. I les finances de les entitats deixen de ser sostenibles. Les variables clau són: a) percentatge de les subvencions sobre el total del pressupost de l'entitat; b) temps que passa entre els pagaments de les despeses (per exemple, salaris) i el cobrament de les subvencions corresponents. No cal dir que com més grans són a) i b), pitjor per a l'entitat.
Per afrontar-ho cal ajuda. Però els bancs només deixen diners si l'entitat té patrimoni o avaladors. Per sort hi ha entitats, com Coop57 (de la qual la XCT és membre), que coneixen bé el tercer sector ambiental i s'arrisquen a finançar-lo: avancen bona part dels diners de les subvencions aprovades. D'aquesta manera fan possible que es puguin dur a terme els projectes i, consegüentment, cobrar de l'administració. I la roda pot seguir girant. Bravo per a ells.
I també hi ha persones concretes que fan préstecs personals a les entitats amb les que creuen. Per exemple, la XCT, aquests dies, fa una crida per recollir aquests tipus de préstecs, amb les modalitats de sis o dotze mesos. Si us interessa, en aquest mateix butlletí trobareu la informació concreta per participar-hi. www.custodiaterritori.org/news/ca/2015/04/10/0005/estalvi-etic-per-a-la-promocio-de-la-custodia-del-territori
És a dir: que aquestes solucions són possibles perquè hi ha persones que apliquen l'ètica al seu estalvi. Persones concretes que decideixen posar la seva liquiditat, ni que sigui temporalment, al servei d'una causa i de la transparència de saber on van aquests diners. Per si algú no hi havia pensat abans: la crisi ha ensenyat al tercer sector ambiental que, al costat del valuós moviment del voluntariat, hem de retre homenatge al moviment de l'estalvi ètic.
Una crítica política per acabar. Des del govern espanyol aporten liquiditat per pagar proveïdors. Però només als de caràcter mercantil. Només factures. Les subvencions queden al final de la cua, i obliden que darrera d'aquestes hi ha tants llocs de treball com darrera de les factures de les empreses que han rebut encàrrecs de l'administració. I obliden, a més, que els projectes del tercer sector són d'interès general; garantia que no hi és darrera d'una factura. Però la consigna és clara: factures i no subvencions. Escandalosa gestió ideològica d'un problema tècnic.
SERGi MARí – Coordinador general XCT
Però pensem en el cicle de liquiditat que això significa: 1) es realitzen les activitats, 2) es paguen, 3) es justifiquen a l'administració que les subvenciona, i 4) es cobren... o no. Perquè, com tots sabem, des de l'esclat de la crisi de les finances públiques els retards s'han fet molt llargs. Cal esperar i esperar. I les finances de les entitats deixen de ser sostenibles. Les variables clau són: a) percentatge de les subvencions sobre el total del pressupost de l'entitat; b) temps que passa entre els pagaments de les despeses (per exemple, salaris) i el cobrament de les subvencions corresponents. No cal dir que com més grans són a) i b), pitjor per a l'entitat.
Per afrontar-ho cal ajuda. Però els bancs només deixen diners si l'entitat té patrimoni o avaladors. Per sort hi ha entitats, com Coop57 (de la qual la XCT és membre), que coneixen bé el tercer sector ambiental i s'arrisquen a finançar-lo: avancen bona part dels diners de les subvencions aprovades. D'aquesta manera fan possible que es puguin dur a terme els projectes i, consegüentment, cobrar de l'administració. I la roda pot seguir girant. Bravo per a ells.
I també hi ha persones concretes que fan préstecs personals a les entitats amb les que creuen. Per exemple, la XCT, aquests dies, fa una crida per recollir aquests tipus de préstecs, amb les modalitats de sis o dotze mesos. Si us interessa, en aquest mateix butlletí trobareu la informació concreta per participar-hi. www.custodiaterritori.org/news/ca/2015/04/10/0005/estalvi-etic-per-a-la-promocio-de-la-custodia-del-territori
És a dir: que aquestes solucions són possibles perquè hi ha persones que apliquen l'ètica al seu estalvi. Persones concretes que decideixen posar la seva liquiditat, ni que sigui temporalment, al servei d'una causa i de la transparència de saber on van aquests diners. Per si algú no hi havia pensat abans: la crisi ha ensenyat al tercer sector ambiental que, al costat del valuós moviment del voluntariat, hem de retre homenatge al moviment de l'estalvi ètic.
Una crítica política per acabar. Des del govern espanyol aporten liquiditat per pagar proveïdors. Però només als de caràcter mercantil. Només factures. Les subvencions queden al final de la cua, i obliden que darrera d'aquestes hi ha tants llocs de treball com darrera de les factures de les empreses que han rebut encàrrecs de l'administració. I obliden, a més, que els projectes del tercer sector són d'interès general; garantia que no hi és darrera d'una factura. Però la consigna és clara: factures i no subvencions. Escandalosa gestió ideològica d'un problema tècnic.
SERGi MARí – Coordinador general XCT
.jpg){kind=logo}
.jpg)
