El valor social del bosc català
Dijous
11 Febrer 2016 -
12:35
Crec que molts de nosaltres hem escoltat en algunes ocasions l’eslògan “Catalunya, un país de boscos”. Si mirem les dades realment ens donen una visió d’aquesta situació: en total tenim una superfície de 2.060.173,56 hectàrees. D’aquesta superfície més de la meitat correspon als boscos, concretament un 64% de tota la superfície de Catalunya. En comparació amb altres països europeus estem a la quarta posició.
La superfície forestal arbrada està creixent, anualment poc més de 8.250 hectàrees, i les espècies dominants als boscos catalans són el pi roig, el pi blanc i l’alzina.
La propietat dels nostres boscos és en majoria privat (75,4%) i les activitats econòmiques incloses en la cadena forestal abasta l’1,6 del PIB català. Els aprofitaments de fusta i llenya han augmentat notablement, sobretot per la demanda de fusta per a usos energètics en forma de biomassa (35% de la fusta aprofitada). La relació de l’ésser humà amb els boscos sempre ha estat important però han canviat els seus vincles amb el medi forestal. En la actualitat només hi ha un 1,8% de la població ocupada de Catalunya treballant en el sector forestal, la majoria de les quals viuen en zones rurals on el contacte amb els boscos es més evident que a les zones metropolitans.
Avui dia, per la gran majoria de la societat, el paisatge i els boscos són per gaudir-los. Les activitats lligades al bosc estan augmentant i cada vegada més hi ha esdeveniments esportius vinculats a les zones forestals.
Així doncs, si observem aquestes dades, sembla que els boscos catalans són un recurs natural que és preservat tant pel sector públic com pel sector privat. Però, realment es així? Existeix també una altra realitat...
Com ja he comentat, la major part de la propietat dels boscos catalans és privada. D’aquesta superfície només un 29,5% està planificada -la planificació forestal es una eina per facilitar la gestió de les finques forestals i millorar-ne la rendibilitat, atesos uns criteris determinats-. De la propietat pública, un 70,3% està planificada, el què significa que del total del bosc un 60,46% de la superfície no està gestionada i només un 26,94% ho està amb certificació PEFC.
Aquesta certificació promou la gestió forestal sostenible i es defineix com una “gestió d'administració i ús dels boscos de manera que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial de complir, ara i en el futur, funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants, a escala local, nacional i global, sense causar dany a altres ecosistemes” (Conferència Ministerial d'Hèlsinki, 1993).
Degut a la falta de gestió i a l’acumulació de biomassa als boscos, augmenta el risc d’incendi i disminueix la qualitat de les masses forestals, potenciat també pel canvi climàtic (sequeres, augment de les temperatures, etc.).
En aquesta època de l’any (hivern), els arbres no pateixen un estrès hídric important però ja fa 3 mesos que no plou i els boscos són més vulnerables a plagues, com la processionària en el cas dels pins. Però no només la falta d’aigua els causa estrès hídric: la densificació dels boscos com a resultat de l’abandonament rural, les particularitats dels boscos catalans (ubicació en terreny pendent), la falta d’accessos, els preus de la fusta i els costos elevats d’explotació que estan contribuint a aquesta situació de falta de gestió de la major part de la superfície forestal.
Hi ha arguments de sobra per començar a pensar realment que som un país de boscos y actuar com a tal, tant a nivell polític com privat. Per això, hem de crear conjuntament una cultura forestal. Nosaltres, des de Social Forest, i com a professionals forestals ho tenim clar però hem d’arribar a la majoria de la societat. Hem d’argumentar bé: per poder gaudir dels boscos els hem de gestionar bé.
El bosc té múltiples funcions per a nosaltres. És a dir, ens proporciona una sèrie de serveis ambientals: ajuda a mitigar el canvi climàtic amb la seva funció d’absorció de CO2, reserva i filtra l’aigua, exerceix de protecció contra l’erosió i la desertització i ens proporciona energia en forma de la biomassa. També és un tresor de biodiversitat! I encara més important: ens dona un espai per gaudir, per relaxar-nos i per desconnectar.
Hi ha moltes iniciatives públiques i privades que ja estan construint els fonaments de fa temps per aconseguir aquest repte, amb la creació d’eines i projectes d’impacte social i ambiental:
- centres d’investigació com el CTFC i el CREAF creen eines, projectes i publicacions amb temes rellevants;
- la Fundació Boscos va crear el programa EduBosc per apropar el món forestal a les aules dels col·legis;
- la Fundació Catalunya - la Pedrera amb la seva Xarxa d’Espais Natura crea valors socials amb la gestió del medi com també amb el seu conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social "la Caixa";
- el Consorci Forestal de Catalunya es preocupa per la gestió i millora dels nostres boscos i organitza moltes jornades obert al públic;
- recentment es va crear CATFOREST per comercialitzar els productes forestals catalans amb la garantia de sostenibilitat, proximitat i qualitat;
- el projecte Accionatura amb el seus projectes Selvans i Compensa Natura;
- iniciatives com Carbó d’Ardenya i Gavarres, Socialforest, Integra Pirineus, Foresterra o la Fageda entre altres busquen sortides per a persones en risc d’exclusió social creant ocupació i usant el valor terapèutic dels boscos.
Totes aquestes iniciatives (n’hi ha moltes més en l’àmbit forestal català) em donen l’esperança per poder aconseguir conjuntament la implantació d’una cultura forestal a la societat catalana i retornar l’energia al bosc - que també ho necessita!
Us convido al viatge de submergir-vos entre els troncs dels arbres, a estirar-vos damunt de la molsa observant les capçades, ballant al ritme del vent i, per acabar, us convido a la casa de fusta per gaudir d’un plat de tòfona i cérvol cuinat a foc lent amb llenya i acompanyat d’un bon vi.....
Joachim Englert
La propietat dels nostres boscos és en majoria privat (75,4%) i les activitats econòmiques incloses en la cadena forestal abasta l’1,6 del PIB català. Els aprofitaments de fusta i llenya han augmentat notablement, sobretot per la demanda de fusta per a usos energètics en forma de biomassa (35% de la fusta aprofitada). La relació de l’ésser humà amb els boscos sempre ha estat important però han canviat els seus vincles amb el medi forestal. En la actualitat només hi ha un 1,8% de la població ocupada de Catalunya treballant en el sector forestal, la majoria de les quals viuen en zones rurals on el contacte amb els boscos es més evident que a les zones metropolitans.
Avui dia, per la gran majoria de la societat, el paisatge i els boscos són per gaudir-los. Les activitats lligades al bosc estan augmentant i cada vegada més hi ha esdeveniments esportius vinculats a les zones forestals.
Així doncs, si observem aquestes dades, sembla que els boscos catalans són un recurs natural que és preservat tant pel sector públic com pel sector privat. Però, realment es així? Existeix també una altra realitat...
Com ja he comentat, la major part de la propietat dels boscos catalans és privada. D’aquesta superfície només un 29,5% està planificada -la planificació forestal es una eina per facilitar la gestió de les finques forestals i millorar-ne la rendibilitat, atesos uns criteris determinats-. De la propietat pública, un 70,3% està planificada, el què significa que del total del bosc un 60,46% de la superfície no està gestionada i només un 26,94% ho està amb certificació PEFC.
Aquesta certificació promou la gestió forestal sostenible i es defineix com una “gestió d'administració i ús dels boscos de manera que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial de complir, ara i en el futur, funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants, a escala local, nacional i global, sense causar dany a altres ecosistemes” (Conferència Ministerial d'Hèlsinki, 1993).
Degut a la falta de gestió i a l’acumulació de biomassa als boscos, augmenta el risc d’incendi i disminueix la qualitat de les masses forestals, potenciat també pel canvi climàtic (sequeres, augment de les temperatures, etc.).
En aquesta època de l’any (hivern), els arbres no pateixen un estrès hídric important però ja fa 3 mesos que no plou i els boscos són més vulnerables a plagues, com la processionària en el cas dels pins. Però no només la falta d’aigua els causa estrès hídric: la densificació dels boscos com a resultat de l’abandonament rural, les particularitats dels boscos catalans (ubicació en terreny pendent), la falta d’accessos, els preus de la fusta i els costos elevats d’explotació que estan contribuint a aquesta situació de falta de gestió de la major part de la superfície forestal.
Hi ha arguments de sobra per començar a pensar realment que som un país de boscos y actuar com a tal, tant a nivell polític com privat. Per això, hem de crear conjuntament una cultura forestal. Nosaltres, des de Social Forest, i com a professionals forestals ho tenim clar però hem d’arribar a la majoria de la societat. Hem d’argumentar bé: per poder gaudir dels boscos els hem de gestionar bé.
El bosc té múltiples funcions per a nosaltres. És a dir, ens proporciona una sèrie de serveis ambientals: ajuda a mitigar el canvi climàtic amb la seva funció d’absorció de CO2, reserva i filtra l’aigua, exerceix de protecció contra l’erosió i la desertització i ens proporciona energia en forma de la biomassa. També és un tresor de biodiversitat! I encara més important: ens dona un espai per gaudir, per relaxar-nos i per desconnectar.
Hi ha moltes iniciatives públiques i privades que ja estan construint els fonaments de fa temps per aconseguir aquest repte, amb la creació d’eines i projectes d’impacte social i ambiental:
- centres d’investigació com el CTFC i el CREAF creen eines, projectes i publicacions amb temes rellevants;
- la Fundació Boscos va crear el programa EduBosc per apropar el món forestal a les aules dels col·legis;
- la Fundació Catalunya - la Pedrera amb la seva Xarxa d’Espais Natura crea valors socials amb la gestió del medi com també amb el seu conveni entre la Diputació de Barcelona i l'Obra Social "la Caixa";
- el Consorci Forestal de Catalunya es preocupa per la gestió i millora dels nostres boscos i organitza moltes jornades obert al públic;
- recentment es va crear CATFOREST per comercialitzar els productes forestals catalans amb la garantia de sostenibilitat, proximitat i qualitat;
- el projecte Accionatura amb el seus projectes Selvans i Compensa Natura;
- iniciatives com Carbó d’Ardenya i Gavarres, Socialforest, Integra Pirineus, Foresterra o la Fageda entre altres busquen sortides per a persones en risc d’exclusió social creant ocupació i usant el valor terapèutic dels boscos.
Totes aquestes iniciatives (n’hi ha moltes més en l’àmbit forestal català) em donen l’esperança per poder aconseguir conjuntament la implantació d’una cultura forestal a la societat catalana i retornar l’energia al bosc - que també ho necessita!
Us convido al viatge de submergir-vos entre els troncs dels arbres, a estirar-vos damunt de la molsa observant les capçades, ballant al ritme del vent i, per acabar, us convido a la casa de fusta per gaudir d’un plat de tòfona i cérvol cuinat a foc lent amb llenya i acompanyat d’un bon vi.....
Joachim Englert
.jpg){kind=logo}
.jpg)
