Comunicat de la XCN en relació a les darreres catàstrofes meteorològiques

- És absolutament necessari que el govern i altres institucions partícips en processos de governança i de gestió de l’emergència climàtica considerin les entitats ambientals i les seves reclamacions per a fer front a un repte que afecta la societat de manera transversal. Les entitats compten amb un coneixement sobre el territori i tot allò que hi passa de primera mà, molt útil per entendre la complexitat del moment i de tot el que ens envolta, i indispensable per prendre les millors decisions polítiques i tècniques possibles.

- Les entitats juguen, a més, un paper clau en les estratègies d’adaptació als impactes del canvi climàtic i poden aportar solucions basades en la natura. Després del temporal Glòria ha quedat demostrat que els espais naturals gestionats de forma adequada han resistit millor l’impacte del temporal i mostren una resiliència major a llarg termini.

- En relació amb aquest fet, davant la situació viscuda els últims dies amb el temporal Glòria, ens sembla pertinent recalcar la necessitat d’actuar de forma preventiva als accidents o catàstrofes naturals, atacant l’arrel del problema, i no de manera reactiva a les urgències que ocorren puntualment. És ineludible la necessitat d’actuar de manera que els objectius vagin dirigits a corregir les problemàtiques que el territori arrossega des de ja fa molts anys i que les entitats porten denunciant des de fa molt temps. És important fer-ho abans no sigui massa tard.

- En relació a la 1a Cimera d’Acció Climàtica celebrada el 17 de gener, valorem positivament la crida que el Govern ha fet a empreses i organitzacions dels diferents sectors econòmics i empresarials del país perquè se sumin a l’acció davant l’emergència climàtica i presentin objectius ambiciosos i urgents. Ara més que mai, cal que aquests objectius siguin avaluables i se’n faci seguiment i no quedi en meres declaracions d’intencions. Malgrat l’assistència d’algunes entitats ambientals i la participació de joves que van fer sentir la seva veu reivindicativa des de l’escenari, considerem imprescindible que des d’ara i en futures convocatòries es tingui més en compte el paper de les entitats que lluiten per un canvi de model com ara les que formen part de la Xarxa de Moviments pel Clima.

- També creiem imprescindible garantir la transversalitat i pluralitat en taules o espais on es treballen aspectes clau com urbanisme, energia, aigua o biodiversitat. Reclamem la participació de les entitats ambientals com a experts i actors clau en la definició de les polítiques sectorials.

- Pel que fa als nous pressupostos catalans 2020, presentats el passat 21 de gener, valorem positivament la implantació de l’impost d’emissions de CO2, destinat íntegrament a dotar de recursos el fons Climàtic i el fons del Patrimoni Natural i el nou impost verd, que grava les activitats de les grans companyies d’energia no renovable i de telefonia, els ingressos del qual exigim que es destinin íntegrament a finalitats ambientals. Cal garantir que aquests nous impostos vagin en el sentit correcte i que serveixin per portar a terme accions concretes i urgents, tan necessàries actualment. Creiem que la política fiscal catalana ha de tenir un major caràcter mediambiental i abordar de manera integral aquelles activitats que tenen un impacte negatiu sobre la natura i el territori.

- S’ha de posar de manifest, dins de la situació d’emergència climàtica actual, que també estem davant d’una situació d’emergència ecològica marcada per una pèrdua de biodiversitat sense precedents. A Catalunya, segons els darrers informes d’aplicació 2013-2018 de la Directiva Hàbitats i Aus a Catalunya, el 75% de les espècies importants de fauna i flora estan en estat de conservació desfavorable. Catalunya conté un 26% de la biodiversitat total coneguda de la Unió Europea, tot i representar només un 0’7% del territori dins de la UE. Cal posar en valor la riquesa econòmica, social i ambiental que representa aquesta biodiversitat.

- Per últim, considerem ineludible la creació d’un Departament propi de Transició Ecològica i Solidària que tingui un paper fonamental en la generació de polítiques públiques transversals que vagin dirigides a la transformació del model econòmic, energètic i productiu del país. És essencial que les seves responsabilitats, significació política i importància simbòlica s’elevi al nivell que té al govern homòleg espanyol, amb la creació d’una vicepresidència ecològica amb un Ministeri per a la Transició Ecològica.